Page 145 - alborandan60.indd

MISCELÁNEA Y COSTUMBRISMO

diuen engrunsar i Novelda, on fan víncia de Múrcia i Villar del Arzobis- la mateixa pronúncia que a Elda
agrunsar. A més de la accepció recta, po (a partir d’ara només «el Villar») es diu a Asp, Montfort, Saix, Ville-
en té una altra de fi gurada en el sen- Arréu: del adverbi catalá arreu; na, el Villar i comarca, província de
tit de simular que hom treballa quan sense excepció, sense triar o eliminar Múrcia i fi ns i tot en alguns llocs de
en realitat no està fent res de pro- res. Lo lleva todo arréu. Documentat l’Andalusia oriental. A Aragó es do-
ductiu. Mientras yo trabajo, tú estás al Villar i comarca. cumenta amb s també, però més en-
ahí argunsándote. Derivat d’aquest Bajoca: aquí tenim una clara mos- cara amb fricativa interdental bezón,
verb tenim el substantiu argunsae- tra d’una paraula que, amb diferents que coincideix amb Cabdet – en cas-
ra, gronxador, columpio en castellà. pronúncies, està present a tota la tellà Caudete –, antiga població del
Aquest verb és propi també de pobla- zona peninsular oriental. La RAE diu regne de València i que avui està dins
cions de llengua castellana de la pro- que és un catalanisme i que a Múr- de la província d’Albacete.
víncia d’Alacant com Asp, Montfort, cia té el signifi cat de judía verde, el Boja: el DRAE recull aquesta pa-
Saix, i Oriola. A Villena argunzar/se. mateix que a Elda, però amb aquesta raula amb el signifi cat de abrótano i
Fora del territori valencià hem reple- acepció i alguna més la tenim també diu que vé del català botja. Segons
gat la variant algunzar/se a Cabdet i a l’Aragó amb fonema africat palatal el DCVB, entre altres accepcions té
Iecla. sord; bachoca i en algunes zones del la de ‘nom genèric que s’aplica a les
Arrapar: Esgarrapar, Ferir amb Baix Aragó amb el nostre velar sord plantes petites, com l’espígol, la fa-
les ungles i també treure profi t d’una bajoca, al igual que a la comarca dels rigola, etc.’, afegint-hi que aquesta
cosa, especialment per mitjans Serrans. accepció és pròpia del Camp de Ta-
il·lícits o poc delicats. No toques al Besón, a: del català bessó, na; nat rragona. A Elda té un signifi cat sem-
gato que te va arrapar; me arraparon en un part doble o múltiple, en cas- blant perquè serveix per anomenar
del sueldo sinco pesetas. Documentat tellà gemelo, mellizo. En esta foto sa- les mates en general. A Aragó hi apa-
a Asp, Villena, Saix, Enguera, pro- len las besonas de la calle París. Amb reix la forma bocha.

143