Page 146 - alborandan60.indd

alborada

Camal: cadascuna de les dues
parts d’uns pantalons o d’unes cal-
ces que cobreix una cama. En caste-
llà pernera. Documentat a Cabdet, el
Villar i comarca, Iecla en la província
de Múrcia i Castelserás a Terol.
Caparra: paparra en català gene-
ral, garrapata en castellà. Aquesta
forma és pròpia del català occidental
i el DRAE diu que és un aragonesis-
me, doncs seria un prèstec d’aquest
al català. És un vocable molt estès
a tot Aragó i zones d’infl uència his-
tòrica aragonesa de la Comunitat Va-
lenciana, la Manxa i Múrcia.
Carchote: del català carxot; cop
pegat al cap o al clatell amb la mà.
En castellà cachete o cogotazo. A Elda Derivat d’aquest substantiu tenim el Elda, per extensió, s’anomena així
s’usa molt amb el sufi x augmentatiu verb estralear, del català destralejar, també l’espina dels peixos. Quítale
-azo/aso. El maestro me pegó un car- que signifi ca treballar a cops de des- bien las gañas a las sardinas. El Villar
chotaso. tral o donar cops amb aquesta eina. i comarca.
Corcón: del català corcó, corc; in- A Elda s’utilitza amb la 5ª accepció Gobanilla: Braó.; articulació de la
secte de vàries espècies que rosega i que recull el DCVB, ‘parlar molt i mà amb l’avantbraç. En castellà mu-
destrueix cereals, fruites, fusta, etc. exaltadament’, i de forma ofensiva ñeca. El DRAE no la recull i el DCVB
En castellà carcoma. Amb la mateixa hi afegiríem nosaltres. En castellà registra la forma gobanella circuns-
base lèxica tenim el verb corcarse despotricar. Le pregunté cuándo se iba crita només a l’Alt Maestrat i Valèn-
i l’adjectiu corcao. Documentat a y el tío se puso a estralearme. cia. Sembla un vocable de l’orient
Asp, Villena, Saix, Oriola, el Villar i Estrosa: del català destroça, acció i peninsular car el tenim documentat
comarca, Múrcia i Aragó.. Ese mueble efecte de destroçar. En castellà el gè- al Baix Aragó, les terres de llengua
está corcao. nere és masculí; destrozo. Entraron en castellana de la Comunitat Valencia-
Chulaín: localisme genuí elder, mi casa i me hisieron una estrosa. Do- na, Múrcia, i Castella la Manxa, fi ns
doncs que, a part d’Elda, només cumentat al Villar i comarca. i tot a pobles de les províncies més
l’hem trobat a la veïna Saix (Herre- Estufarrar: forma valenciana del centrals com Toledo i Ciutat Reial.
ro Herrero, 2001: 126). És la deno- verb català estarrufar, que al mateix Manifasero: del català manifasser;
minació genèrica del teuladí, gorrión temps deriva del verb estufar amb que manifasseja, afectat de manifas-
en castellà. És probable que siga una l’infi x intensiu -arr-; eixamplar una sejar; cast. Entrometido, mangonea-
adaptació del verb català xiular > xu- cosa fl onja, i especialment el pèl, les dor. Amb les variants de manifacero
lar i el sufi x de teuladí amb elisió de plomes i els cabells. En castellà hin- i manifecero s’escampa per Aragó,
d i epentèsi de n fi nal. Actualment té char, erizar, crispar. No toques al gato Múrcia, la Manxa oriental i les zo-
un ús encara viu, però com adjectiu i que está estufarrao. També al villar i nes valencianes castellanoparlants.
la mateixa accepció que el mot caste- comarca. Si no te hubieras metido a manifasero,
llà chulo, per falsa etimologia. Estás Filar: Verb català. A Elda s’utilitza no lo habrías roto.
hecho un chulaín. Ese ha sido toda su amb el sentit fi gurat de la 7ª accepció Mardán: del català mardà, mascle
vida un chulainico. del DCVB: ‘descobrir, afi nar una cosa de l’ovella dedicat a la procreació. El
Estral: variant de destral, mot ca- més o menys amagada o difícil de DRAE recull el vocable mardano com
talà i aragonès estés per tot l’orient veure; veure’. En castellà descubrir; un aragonesisme amb el mateix sig-
peninsular. En castellà hacha, espe- atisbar; ver. Mi padre era el encargado nifi cat. Cal dir que mardano és la for-
cialment quan és petita. Presenta la de la fábrica, y como no hiso huelga, lo ma general a Aragó, fi ns i tot a l’Alt
variant astral. A cabdet i Iecla estra- fi laron, eluego le pusieron una bomba Aragó, encara que en el continuum
la. En sentit fi gurat s’aplica també en su casa. dialectal de les valls pirinenques es-
a qui no té cura de les coses i acaba Gaña: del català ganya; brànquia; tan documentades les tres variants,
deteriorant-les: ¿Ya habéis roto los òrgan de la respiració dels animals mardano, mardán i mardà. A Elda en-
juguetes? ¡estáis hechos unos estrales! aquàtics. Cast. agalla, branquia. A cara s’utilitza amb el sentit fi gutat

144