Page 144 - alborandan60.indd

alborada

Palabras de origen

valenciano en el habla

popular de Elda

Antonio Gisbert Pérez

l presente artículo es un frag- las palabras estudiadas muestran su de l’antiga població eldera, i per tant,
mento de la ponencia que equivalente en castellano estándard resulta una feina difi cultosa des-
presenté en las III Jornadas y presentan ejemplos de uso extraí- triar l’origen d’uns i altres vocables.
sobre las hablas valencianas dos del habla de Elda; también, por- Una manera de fer-ho és verifi car
de base castellanoaragonesa, que considero esto como un síntoma l’extensió geogràfi ca de cada paraula
Evalencianoaragonesa y cas- de normalidad lingüística. Para la concreta mitjançant eines lingüís-
tellanomurciana celebradas en la extensa bibliografía, imposible de tiques valuoses, com per exemple
población valenciana de Villar del reproducir aquí por las razones an- el Diccionari Català-Valencià-Ba-
Arzobispo, enclavada en la comar- tes aludidas, remito a los lectores a lear d’Alcover i Moll (DCVB) entre
ca de La Serranía, organizadas por la publicación arriba reseñada. Mi d’altres, i també algunes de més hu-
la Acadèmia Valenciana de la Llen- idea, para los que estén intereasados mils, com els nombrosos de vocabu-
gua. Dicha ponencia, bajo el título en leer el artículo completo, es publi- laris de diverses poblacions que hom
de Pervivència del substrat valencià carlo íntegramente en la próxima Re- pot obtindre en algunes publicacions
en la parla popular d’una població cas- vista del Vinalopó, publicación anual o navegant per Internet que, encara
tellanoparlant: el cas d’Elda, ha sido del CEL. que no tinguen pretensions fi lolò-
publicada, junto al resto de ponen- giques i amb totes les precaucions
cias y conferencias, en el libro Serres, NIVELL LÈXICO-SEMÀNTIC que s’hi hagen de tenir en compte,
identitats i paraules. III Jornades sobre Cal dir abans de tot que a vegades és ens poden servir d’ajuda en la nostra
els parlars valencians de base castella- molt difícil determinar si un vocable tasca. Hem triat una sèrie de parau-
noaragonesa, valencianoaragonesa i concret pertany a una llengua o al- les de les quals farem un estudi més
castellanomurciana, pp. 547-563, edi- tra, sobretot quan aquestes tenen el extens amb comentaris complemen-
ció a cura d’Emili Casanova i César mateix origen com és el cas dels dia- taris perquè encara són vives en la
Salvo, València (2017). Ed. Denes. lectes romànics medievals derivats llengua parlada o per la seua idio-
Mi aportación consistía en un del llatí vulgar i que esdevingueren sincràsia particular. Després hi afe-
pequeño estudio de la infl uencia del llengües actuals o varietats diatòpi- girem tot un vocabulari més ample
sustrato valenciano (en gran parte ques agermanades per aquest origen d’una manera més genèrica.
de origen catalán, pero tambien ara- comú. Hi ha moltes coincidències Argunsar/argunsarse: donar a un
gonés) en el habla castellana de Elda lèxiques produïdes per solucions cos o adquirir aquest un moviment
desde tres niveles, el fónico, el mor- evolutives iguals o semblants, a més de vaivé en estar fi xat a un punt. En
fosintáctico y el léxico-semántico. de processos d’interferència mútua, castellà mecer, columpiar. És una de
Aquí, por razones de espacio, sola- de préstecs de paraules entre unes i les moltes variants del català gene-
mente refl ejamos este último con el altres. ral gronxar, en Mallorca i en valen-
análisis de alguna palabras. He res- A Elda tenim aquest problema cià estàndard engronsar. El DCVB
petado el original escrito en valen- perquè l’abundant lèxic que marca la recull també les formes agrunsar, en-
ciano, ya que considero que un lector diferència amb el castellà estàndard gronxar i la forma general dels pobles
eldense medio no tendrá mayores di- pot pertànyer tant al valencià com a valencianoparlantas veïns d’Elda és
fi cultades para entenderlo; además, l’aragonès que formaven el substrat arrunsar, llevat del cas de Petrer on

142