Page 147 - alborandan60.indd

MISCELÁNEA Y COSTUMBRISMO

que registra el DCVB: ‘persona o ani-
mal de gran corpulència.’ Ha crecido
tanto que está hecho un mardán.
Novachero: del català novatxer,
amic de portar noves; potanoves;
cast. novelero, chismoso. Amb la ma-
teixa arrel lèxica tenim el verb no-
vachear, del català novatxejar. Es una
novachera, se pasa el día en la ventana
novacheando.
Paño: del català pany amb epènte-
si de o, cast. cerradura. Era la parau-
la antiga usada a Elda i no fa molts
anys encara s’escoltava en persones
de molta edat, però a hores d’ara
està practicament extinguida, subs-
tituïda per la castellana. El Villar i
comarca. temps. Viene el aire muy frío, ponte pan torrao; esta película es un torrao;
Porche: del català porxe. Encara aquí al resés. El Villar i comarca. ¡qué se ha muerto tu padre! Me has
que aquesta paraula també és caste- Torrao: substantiu i adjectiu del dejao torrao; ¡ahora si que me has to-
llana, a Elda signifi ca una cosa dife- català torrat, derivat del verb torrar, rrao! – hom mostra rebuig i sorpresa
rent, que, a més, coincideix amb la amb adaptació del sufi x català al cas- –; estaba viendo la tele y me he quedao
4ª accepció del DCVB: ‘habitació o tellà amb caiguda de d intervocàli- torrao – dormit –. Derivat de torrat
conjunt d’habitacions que formen el ca. cast, tostado, tostón. Mot encara tenim torratera amb dos signifi cats:
pis més alt d’una casa, sota teulada, molt viu a Elda, polisèmic i que for- calor excessiu, quan calfa molt el sol
destinat generalment a guardar ei- ma part de diverses expressions i lo- i tenir son, adormir-se.
nes, collita i objectes de poc ús.’ Als cucions. Algunes de les seues accep-
pobles veïns de llengua valenciana es cions són recollides pel DCVB: ‘efecte Per a concloure, només resta dir
documenten les variants porxe, porxi de torrar, cigró torrat, malmés de algunes coses que ja avançavem al
i porxo. Amb el mateix ús que a Elda salut, decaigut.’ És un vocable molt principi. A Elda, malgrat que alguns
la tenim al Villar i comarca estés per la part oriental de la penín- encara ho neguen, es parlava valencià
Resés: del català recés; lloc on no sula, per això el DRAE el recull. Va- fi ns el segle XVIII, però amb la con-
arriba el vent o altra inclemència del mos a comernos los torraos; ha hecho currència adstràtica d’un castellà de
base aragonesa que a la fi acabà im-
posant-se. De fet, les valls del Vinalo-
pò han sigut des de l’Edat mitjana un
territor híbrid lingüísticament, zona
fronterera on el contacte de llengües
ha produït una mútua interferència
que hi arriba a hores d’ara. El subs-
trat valencià és el responsable que la
parla popular eldera, almenys fonèti-
cament, siga tan diferent als parlars
murcians veïns i, al mateix temps, el
castellà-aragonés que el va substi-
tuir ha permés, des del nostre punt
de vista, que molts trets lingüístics,
especialmente lèxics, sobrevisque-
ren sense ser bandejats per formes
castellanes genuïnes per les moltes
coincidències entre amdos, al costat
de l’ajuda exercida per l’adstrat va-
lencià dels pobles veïns.

145