Page 93 - alborandan60.indd

DOSSIER

duïm que naixeria a fi nals del segle
XVI. El seu nom apareix per primera
volta entre els pobladors relacionats
a la Carta Pobla d’Elda, de 1611 i
1612 (fi gures 5-6) i es repeteix, anys
més tard (1615, 1618), en algunes
relacions dels veïns. El 1617 co-
mencem a trobar la seua fi rma com
a “notari escrivà” de la Sala del Con-
sell d’Elda –hui en diríem secretari
d’ajuntament– i també com a secre-
tari de la Cort de Justícia del Comtat
d’Elda (fi gura 7). L’últim document
que veiem fi rmat per ell data de
1641 (vegeu l’Annex). En total –que
sapiem– van ser vint-i-quatre anys
d’exercici professional en què el nos-
tre home va demostrar la seua gran
destresa en l’ús escrit de la llengua Figura 3. Interior de l’aula amb el monitor i les aprenents conversant
ofi cial del Regne de València; els seus
textos, encara que no eren literaris, judicis, però, coneixedors com som exemplifi carem l’escriptura d’Aracil
no tenen res que envejar als dels es- de la llengua oral, plena de solecis- basada en les intervencions orals es-
criptors coetanis en la mateixa llen- mes, anacoluts, frases interrompu- pontànies dels testimonis.
gua. Per això el nom de March Joan des i represes després o expressions El procés més interessant en
Aracil dignifi ca l’aula de conversa i de dubte, estem segurs que corre- aquest sentit és el primer que fi rma
proporciona als actuals aprenents giria estilísticament bona part del el nostre autor (1617). Replega les
un model de llengua de qualitat, ba- discurs provinent de l’espontaneïtat declaracions dels testimonis d’un
sat en el d’un avantpassat de la seua dels testimonis. Una altra cosa seri- assalt a uns viatgers a l’Estret de
mateixa ciutat. en els textos orals generats per ad- Salinetes perpetrat per tres jóvens,
Per a valorar millor la contribució vocats, jutges o fi scals, prèviament el líder dels quals era d’Elda i els al-
de March Joan Aracil a les lletres va- planifi cats i potser, fi ns i tot, llegits. tres dos eren un de Monòver i l’altre
lencianes, analitzarem alguns frag- Per això, deixarem de banda aquests de Jumella. Les declaracions són
ments procedents de la seua ploma darrers fragments dels processos i de les víctimes: un home d’Oriola i
que es conserven a l’arxiu històric
de la nostra ciutat. Ens detindrem
en un dels tipus documentals que ell
més va freqüentar, el dels processos
judicials (en la seua funció d’escrivà
del jutjat). És aquest el “gènere” que
mostra més clarament quina era la
realitat lingüística del moment i fa-
cilita el coneixement –fragmentària-
ment, això sí– de la vida quotidiana
dels elders d’aquella època: com vi-
vien, a què es dedicaven, com es re-
lacionaven entre ells, com s’expres-
saven, etc. Certament, Aracil, com
a notari que alçava acta, refl ectia les
declaracions dels testimonis, les acu-
sacions dels fi scals o les sentències
dels jutges. És difícil saber fi ns a quin
punt la seua mà intervenia sobre les
paraules dels qui participaven en els Figura 4. L’aula des de l’exterior, amb la placa explicativa de March Joan Aracil

91