Page 94 - alborandan60.indd

alborada

una dona de València, que anaven a
Múrcia, i de gent d’Elda que coneixia
el principal acusat, paisà seu, i que
l’havia vist després de la comissió del
delicte. El fragment que en recollim
presenta una part del diàleg sostin-
gut entre l’hostaler d’Elda, Joan (de)
Segòvia, que era qui declarava, i l’as-
saltant elder, Joan Rodrigues:
Y sellavors ell, testimoni, obrí la
porta i veu a Joan Rodrigues que ve-
nia ab un home, al qual no conegué.
I dit Joan Rodrigues li dix a ell, tes-
timoni:
- Señor, prenga este macho i esta
capa y done recapte al macho.
3
I, llavors, com ell, testimoni,
conegué lo macho, que era del foras-
ter de Oriola, que se n’avia exit ab
una dona en lo dia de ahir, dijous, de
vesprada, dix:
- Qu·és asò, señor Joan Rodri- Figura 5. Aparició d’Aracil entre els pobladors d’Elda a la Carta Pobla de 1611. 1
gues? Qui li a donat este macho?
I dit Rodrigues, torbat, no acer- a més a més, analfabet –no fi rma la dix, volgué), que acabaran evolucio-
tant a lo que deya, dix: seua declaració sinó que fa una creu nant a passat perifràstic (va obrir, va
- Señor Joan Segòvia, vostra mer- al fi nal de la transcripció de l’escrivà veure, va conèixer, va dir, va voler); la
cè trobarà que aquell home que hix- (vegeu la fi gura 8). És molt probable preposició ab, que es fusionarà amb
qué ab la dona en este macho, ham que Aracil arranjara la sintaxi del text en; l’adverbi llavors, i la seua variant
exit al camí a conte de llevar-la-y per que ha aplegat fi ns a nosaltres enlla- sellavors, que seran substituïts per
a folgar-nos ab ella. I com l’home çant les frases soltes i inconnexes la paraula castellana entonces; i lèxic
no volgué donar-nos-la, nosaltres del relat originari de l’hostaler fi ns a com folgar (‘fer l’acte sexual’) o macho
no havem fet sinó girar-li el macho donar-li una forma ben travada. Pel (‘mul’), que ha caigut en desús
devés Elda dient-li que tornásem a que fa a les característiques morfo- En un altre procés posterior
Elda i folgar-nos-ýem ab la dona. I ell lògiques i lèxiques, el text presenta (1929), en què hom acusa un tal
és tornat ab nosaltres fi ns a prop de les pròpies de l’època, que posterior- Pere Cantó per intent d’assassinat,
l’orta; i allí se’ns a fet invesible. ment canviaran: les formes verbals March Joan Aracil és qui escriu en
I llavors ell, relant, li dix a dit Ro- de passat simple (obrí, veu, conegué, primera persona per a donar fe de la
drigues:
-Vós, señor Juan Rodrigues, sa-
beu lo que au fet. Mirau que au caigut
en mal cas perquè la dona és honra-
da. I a mi me an enbiat un billet de
Pere Navarro, de Albatera, per a que
valgués al home i a la dona en lo que
se li off erís. 4
Fixem-nos, sobretot, en les dues
últimes intervencions dialogades,
que no contenen cap de les errades i
els lapsus habituals de la llengua es-
pontània, més corrents en una per-
sona com la que declarava, dedicada
a una professió que no requeria estu- Figura 6. Presència d’Aracil, ja com a escrivà i notari, en la modifi cació de 1612 de la
dis –duia l’hostal de la vila– i que era, Carta Pobla. 2

92